Dida (ama)

Infotaula ocupacióDida
Tipus d'ocupació
treballador domèstic, mare no biològica i mare biològica Modifica el valor a Wikidata
Camp de
treball
wet nursing (en) Tradueix i lactància materna Modifica el valor a Wikidata
La dida Josse-François-Joseph Leriche de Luis Boizot de (1775)
Lluís XIV i La Dama de Longuet Giraudière, Charles Beaubrun, (sobre 1640)

Una dida, teta,[1] ama de llet o també simplement ama, és una dona que alleta un lactant que no és el seu fill.[2]

El fet de recórrer a una dida podia estar motivat per raons físiques -com en el cas de producció insuficient de llet, en "parts múltiples" en què una dona sola no podia satisfer els requisits de lactància-, o bé socials. La professionalització de la lactància permetia a la mare dedicar-se a altres ocupacions -en el cas, per exemple, de les elits romanes-, abreujar el període entre embarassos-, ja que el sistema endocrí inhibeix normalment la concepció mentre la mare està alletant-, o simplement deslliurar-se d'una tasca percebuda com socialment inadequada per a les classes superiors.

  1. Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «Teta». A: Diccionari català-valencià-balear. Palma: Moll, 1930-1962. ISBN 8427300255. 
  2. Antonio María González y Crespo. Guia de las madres para criar á sus hijos ó Medicina doméstica de la primera infancia ..., 1833, p. 218– [Consulta: 6 gener 2012]. 

© MMXXIII Rich X Search. We shall prevail. All rights reserved. Rich X Search